Page 28 - Paradoxes
P. 28
Gat de Schrödinger
El gat dins la caixa
El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental
publicat pel físic Erwin Schrödinger (1935) per tal d'il·lustrar la
complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica
quàntica, en traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a
sistemes macroscòpics.
L'experiment original consisteix a ficar un gat (viu) dins d'una caixa
d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (que han
d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador
Geiger i una certa quantitat d'una substància radioactiva que assegure
que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats que almenys
un dels àtoms es desintegri (i un 50% que no se'n desintegre cap); si
això passa, el comptador Geiger acciona un mecanisme que trenca un
flascó d'àcid cianhídric (que és un gas molt tòxic) que matarà el gat.
En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema
regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el principi d'incertesa
que s'aplica a la interpretació de Copenhaguen, mentre no obrim la
caixa, el gat és viu i alhora és mort. En el moment precís d'obrir la caixa,
el mateix fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser
només viu o només mort.
