Page 18 - Encantador
P. 18
Joc de la vida
El joc de la vida és un autòmat cel·lular dissenyat pel matemàtic britànic
John Horton Conway el 1970.
De fet, el joc és de zero jugadors, és a dir, la seva evolució queda
determinada tan sols pel seu estat inicial, sense que es necessiti cap
mena d'interacció amb jugadors humans. La forma de jugar al joc de la
vida és mitjançant la configuració del seu estat inicial, i observant com
evoluciona. Existeix una variant on dos jugadors competeixen entre ells.
Regles
L'univers del joc de la vida és una malla ortogonal bidimensional infinita
(exemple: una taula o matriu), de cel·les individuals, cadascuna de les
quals té dos estats possibles: viu o mort. Cada cel·la interacciona amb
els seus vuit veïns, que són les cel·les a què està connectada
horitzontalment, verticalment o diagonalment. A cada unitat de temps, es
donen les següents transicions:
1. Tota cel·la viva amb menys de dos veïns vius mor (de solitud).
2. Tota cel·la viva amb més de tres veïns vius mor (de
sobreconcentració).
3. Tota cel·la viva amb dos o tres veïns vius, segueix viva per a la
següent generació.
4. Tota cel·la morta amb exactament tres veïns vius torna a la vida.
Aquest patró inicial constitueix la llavor del sistema. La primera
generació és creada aplicant aquestes regles simultàniament a totes les
cel·les de la malla. Les regles es continuen aplicant repetidament per
crear futures generacions.
