Page 11 - FitxesMatSols
P. 11

Dada  estadística(    )  cadascun  dels  valors  que  pren la variable estadística.   = 1.       =     . Evidentment.∑ 	   
   =     .      Diagrama  de  sectors.  Com  el  seu  nom  indica,   sector   un   en  representada  circular,  l’angle  del  qual  és  proporcional  a  la      + = ∑ ∑ % ) · & . · 0 ). − % · &   +  +  1 ≅ : l’angle que formen les rectes és quasi 0 o    Si |9| ≅ > l’angle que formen les rectes és quasi 90 o    Si |9|        = 1      no



             Individu és cadascun dels elements de la pobació o de la mostra.











                   Variable contínua pot prendre qualsevol valor entre dos valors donats de la variable.

                          Freqüència relativa(    ) és el valor del quocient        Freqüència relativa acumulada(    ) és el valor del quocient      en   també  S’utilitza   està   dada   cada   freqüència de la dada.      Bivariant   Mesures. Núvol de punts   + Covariança($ %& )    = ∑ ∑(% ) − %) · -& . − &/ · 0 ).  $ %&  1  $ %& = $ % · $ &   −: ≤ 9 ≤ :    9 Coeficient de correlació(9)     & − & = $ %& · (% − %)   +  + Recta de regressió de y sobre x    ?  $ %  % − % =













                        Distribució de freqüències. És una ordenació en forma de taula de les dades estadístiques, assignant-li a cada dada la seua freqüència. S’empra en variables estadístiques discretes.









        Estadística  Conceptes generals d’estadística  Mostra és un subconjunt representatiu de la població, que serveix per inferir característiques de tota la població.  volem  Variable qualitativa es refereix a una característica que no pot ser mesurada amb números.  Varibla quantitativa és la que pren valors númerics.  Variable discreta sols pren valors aïllats.  Organització i ordenació de les dades. Taula de freqüències. Gràfics estadístics   =  , on   representa el









                          =   o també ∑ 	        
   en  S’utilitza   cada   En   k % de la població.   de la població. 7    + de la població. 7    de la població. 7    =   · J · (1 − J) =   · J · K



                                     freqüències.   contínues.  interval classe es representa un rectangle que té   1  =  ) =  ( ) = - 	 / · J d · (1 − J) 	 d     d  =  J,  com  que     és  conegut,  obtenim  J.  Això  ens  permet




                                     de   estadístiques  d’altura la freqüència de cada classe.   −  6|       = i j
                que                              Univariant   · |        + = ∑(% ) − %) ? · 0 )  1  ?            > 5 t ⟶ v  ≈  H (G, $)
                població             Histograma   variables   Mesures de dispersió  Recorregut o Rang (!). És la diferència entre el major valor de les   = ∑      = +A$ %    = $ %    %  +  =   · J   i  gOh  ]
             Població és el conjunt format per tots els elements que són objecte d’estudi.
                la                                        34  ?  $ %  $ %  CD
                                                                                               Per calcular aquest valor, existeix una taula (Taula de La Binomial), encara que quasi sempre, si es pot, s’aproxima a una normal.   > 5
                de                                                         Binomial de paràmetres 1 i E. F(1, E)   = J   = f Ajustament d’un conjunt de dades a una  distribució binomial. Donat un conjunt de dades obtingudes experimentalment, volem  saber si és raonable acceptar la hipòtesi que les dades provinguen d’una distribució binomial. En aquest cas, calculem la mitjana  obtenir les probabilitats teòriques de cada valor de la variable i comparar-les amb les obtingud
                característiques   Freqüència acumulada(    ) és la suma de les freqüències absolutes de totes les dades iguals o inferiors a     .   dades i el menor valor de les dades.   Desviació mitjana(2 )   ?  Coeficient de Variació(CD)  Experiència dicotòmica. En ella només considerem dos resultats possibles: o bé ocorre I, o bé: ocorre el seu contrari I 6 .    La variable   segueix una distribució binomial de paràmetres   i J. Es denota  ~ M( , J).   diferències.




                les       Freqüència absoluta(    ) nombre de vegades que es dóna una dada estadística.     +     +     + ⋯ +   	  es   es   Variància($ % )   Desviació Típica($ % )   = K. L’esdeveniment I s’anomena èxit.   Els valors que pot prendre la variable   són 0,1,2,…,n (variable aleatòria discreta).
                de                   variables   dades   dada                                La probabilitat per a cada valor de  , des de 0 fins a  , ve donada per: "(
                cadascuna            en   Les   cada   de  variable   % = ∑ % ) · 0 )    1  Es repeteix   vegades la mateixa experiència dicotòmica.  La probabilitat d’èxit, J, és la mateixa cada vegada, "(I)  El valors de la mitjana aritmètica i la variància són: e  ] aritmètica  de  les  nostres  dades,  en  igualar-la  a  la  mitjana  teòrica,  f



                és                   S’utilitza   discretes.   en   i   X  representa  una  barra  d’altura  igual  a  la  seua   la   +  Ens preguntem pel nombre d’èxits,  .
                estadística( )     =                  barres.   de   l’eix   a   Mesures de centralització   de   Valor   Mediana( =). Valor que ocupa el lloc  central de la distribució.   +  Si "(I) = J, "(I 6) = 1 − J  Probabilitats en una distribució binomial



       ∑z0      Variable   estudiar.      estadístics.      Diagrama   estadístiques   representen   freqüència.   Moda(  ).   major freqüència.   Mitjana aritmètica(%)   La Binomial  F(1, E)   •   •   •   •   •   •   •   •
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16