Page 36 - Paradoxes
P. 36
La paradoxa en termes del barber
La paradoxa de Russell ha estat expressada en diversos termes més
planers, el més conegut és la paradoxa del barber, que es pot enunciar
de la manera següent:
«el barber d'aquesta ciutat, que afaita tots els homes que no
s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?»
O d'una manera més extensa:
En un llunyà poblat d'un antic emirat hi havia un barber anomenat As-
Samet, destre a afaitar caps i barbes, mestre a esporgar peus i a posar
sangoneres. Un dia, l'emir es va adonar de la falta de barbers a l'emirat, i
va ordenar que els barbers només afaitessin aquelles persones del
poble que no poguessin fer-ho per si mateixes. Un dia, l'emir va cridar
As-Samet perquè l'afaités i ell li va explicar les seves angoixes:
- Al meu poble sóc l'únic barber. No puc afaitar el barber del meu
poble -que sóc jo-, ja que llavors puc afaitar-me per mi mateix i
està prohibit! Però, si en canvi no m'afaito, llavors algun barber
m'ha d'afaitar, però ja he dit que sóc l'únic barber del meu poble!
L'emir va pensar que els seus pensaments eren tan profunds que el va
premiar amb la mà de la més virtuosa de les seves filles. Així, el barber
As-Samet va viure per sempre feliç.
